Lo 15 d’agost a la mar                                                                

L’estiu,mèmes quand fasià caud,anavem pas totis a la mar.

N’i avià que travalhavan,cal travalhar la vinha l’estiu,

e d’autres que va trapavan trop car.

Los que demoravan anavan se refrescar al canal.

Nadavem e nos amusavem.

De temps en temps,lo dissapte o lo dimenge,

prenièm la biciclèta per i passar la jornada.

Lo soèr,cap a sieis oras,avans de partir,

manjavem de muscles,d’arcèlis,un bichut,

un cop de vin blanc e garaqui…

Al cop venent !                                                                                                                             

Pel 15 d’agost,èra la tradicion,

calià anar passar la jornada a Valras.

Atal cadun avià un jorn a la mar dins l’annada.

Ma tanta montava lo cap a papeta que fenissià per dire oc.

I prometià de tot engimbar.

Se podià adovar que cadun s’i trapa plan.

Aviem decidat de prene Domerc,èra lo corrièr,

d’aqui a Besièrs e de continuar ambe lo tram,

que te fasià una polida passejada,

qu’ès domatge qu’i siosque pas mai.

N’i a qu’i anavan ambe lo taxi

e los autres ambe lo chaval e la carreta.

Es atal qu’aurià aimat i anar.

Mas èra trop lenc,anar e venir dins la jornada,

calià partir la velha.

Quand arrivavan a Valras s’acolitravan

e s’agropelavan per vilatge,

los de Polhes,los de Nissan,los de Capestanh…

Semblavan una banda de Caracas.

Festejavan tota la nuèit.                                                                                                                    

Anavem a la plaja mas n’i avià forças

que se despolhavan pas,sobretot los vielhs.

Ma tanta e mameta se trempavan los pès

e de cops,l’après dinnada,quand fasià trop caut,

se revertegavan la rauba entre las cambas

e s’assetavan sul bord que l’aiga i venià bagnar lo cuol,

como fan ara,a Marselha,las femnas arabas

que se podan pas quitar la farda.

Papeta,èl,regussava las caussas

e anava dins l’aiga dunca als ginolhs.

L’ai vist un cop nadar,savià nadar la brassa,

vestit d’un malhot negre qu’avià qu’una bretèla.

Ieu jogavi dins las ersas ambe mon cosin,

mas calià pas anar trop lenc,calià aveire totjorn pè.

Se cal trachar qu’a l’epoca lo raport a l’aiga èra pas lo mèmes qu’ara.

L’aiga èra dangierosa,nadar èra riscos,

se te lavavas trop podiàs estre malaut.

Anavem manjar a l’ombra dals tamarins o d’un pinhièr.

Se la recolta èra bona papeta nos menava a l’otèl

per manjar la bolhabaissa.                                                                                                         

Aquèla sortida la fasièm pas cad’an

e n’i avià que la fasian pas jamai. 

Era una entrepresa que raprochava las familhas

quand se vesian pas sovent.

Ne parlavem quand nos tornian veire, per Nadal.                                                                                                                                                                                                                  

Jaume Carbonèl

agost de 2012

                   

                                                                                                                                                                                             

- deshabiller : despestilhar, despolhar

- pinhièr : pin parasol

- se trachar : se rendre compte

- garaqui : voilà

- venent : prochain

- engimbar : organisar

- s’acolitrar : s’interpeller