L’ase e la caravena                                                                                                                                                          

Autres cops,nombrosas èran las familhas

ont i avià un asenàs o una pichota saumeta

per ajudar e travalhar la vinha que veniàn de crompar

e tirar la carreta per carriolar cada jorn

totis los fais et tot ço que paquetejavan

e que calià portar endacom.

Los vesiàn passar equipats como de caracas

o acabalats de nou,dal colà de l’ase dusca la carreta,

e n’i avià qu’aviàn de rodas d’auto,qu’aquo rotlava tot sol.                                                                                        

Me soveni de l’ase de Tanaèl,grand,pelut,estreit,

ambe de grandas aurelhas,que de cops

n’i avià una que se plegava.

Tanaèl disià : »Se se plègan las doas nos caldra partir vite. »

Ai pas jamai sauput perdéqué.

Se l’ase èra pron fort podiàs laurar,

mas trapavas pas l’aiga.

L’estiu anavan ambe la carreta quère de canota

que los ases manjavan quand aviàn pas quicom mai.

Aquèla pastura costava pas rès e ne podiàs copar tant que voliàs ;

tornava crèisse tot de suita e quand èra jove,tendre,

las bestiàs l’aimavan, mèmes los chavals.

Los ases travalhavan seriosament per vendemiàs.

Portavan los costalhs a la cava,très,quatre, cinq, sièis.

Dependia de la carreta e dal volum de l’ase.

Los qu’aviàn un chaval e un ase,

los attelavan davantièrs quand i avià de fanga,

s’èran pron grosses, si que non carrejavan lo monde per anar a la vinha.                                                             

Me rapeli d’una particularitat,

los ases podan pas cagar en marchant como los chavals.

Se cal arrestar,i metan lo temps que càl,

ronan,bufan,es tot un travalh !

Tanaèl disià,quand vesià un ome applicat a ço que fasià,

que te vesià pas arrivar tant èra occupat :

« Es affairat como un ase quand caga. »

Los ases èran plan simpatics,adomergits como de canhots,

braves,valents,aimats per tota la familha,

indispensables, e va savian.

Los calià veire quand,un cop desatelats,

venian se faire tocar,alisar,careçar per los pichons

qu’i montavan dessus.

Per mercejar tot lo monde,avans de dintrar dins l’estable,

lo borric se metià a cridar d’una bramadissa

que nos fasià davalar d’aviat de son esquina.

Eran nombroses dins lo vilatge,

totis los que podian los lotjar ne crompavan un.

Pensi qu’èran un element important de nostra civilisacion.                                                                                      

De caravenas n’i avià pertot,alentor de las vinhas,

per parar dal vent e per tener los torals pendolos e davaladors.

I metiàn lo fuoc l’ivern per netejar

quand èran trops sarrats o trop vielhs

e ne copavem al mès de fevrièr quand quintava la luna

per s’en servir a divers usatges.

Se los copas a n’aquèl moment venan durs,lis e soples,

se petan pas quand tustas dessus

e demoran atal qualques annadas.

« La fintes pas quand dintra mas finta-la quand quinta »

disià mameta al mès de fevrièr per la luna novela.

Las caravenas servissiàn de paissèls dins los mailhols,

ne fasièm de faisses per faire un tet sul cobert ont metièm lo fems,

o las parets dal costat ont plovià.

Sovent los endreits ont metiàn los lapins o las polas

èran adovats ambe de caravenas.

Los utilisavem dins los jardins per las tomatas

e los favols escalaires.

Los afaiselavem quatre per quatre e los refortissièm

ambe un autre que pa ssava al dessus,plan estacat.

Lo vent fasià remenar tot aquo quand bufava fort

mas va podià pas faire tombar.

Va fau encara dins mon ort e va trapi astucios e polit

quand totas las tomatas verdas e maduras penjan de long.

Papeta avia un codil e mameta metià la sal e lo pebre dins un canèl

sortits d’una grossa caravena.

Avian tabès fait canolas per l’aiga o lo vin.

N’i a que fasian de panièrs,de cofins e de joguinas pels pichons,

de canas per marchar e per pescar e mèmes per pagelar.

Copats en dos en long,estacats ambe d’èram fin,

podian servir a faire de para-solelh

o de separacions per se metre defora l’estiu.

Apelavem aquo de canisses e los que va fabricavan de canissièrs.

Ne vendian a los qu’anavan a la mar per melhorar los campaments.                                                                         

Podiàs pas viure normalament s’aviàs pas un ase e de caravenas.

Es praquo qu’ai totjorn dit que nostra civilisacion

èra la de l’ase e de la caravena.                                                                                                                                     

Jaume Carbonèl

Octobre 2012                                                     

- acabalats : bien équipés 

- afaiselar : mettre en faisceau

- ronar : grogner 

- adomergit : domestiqué

- d’aviat : vite 

- codil : étui de pierre à faux

- canèl : étui 

- joguinnas : jouets

- pagelar : mesurer 

- fais : fagot